Estat Lliure d'Oldenburg
| |||||
| |||||
| |||||
Mapa de l'Estat Lliure d'Oldenburg al 1925 | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Oldenburg | ||||
Idioma oficial | alemany | ||||
Període històric | |||||
Establiment | 1918 | ||||
Dissolució | 1946 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | República |
L'Estat Lliure d'Oldenburg (en alemany: Freistaat Oldenburg) va ser un estat membre de la República de Weimar. Fou establert el 1918 arran de l'abdicació del Gran Duc Frederic August II amb Revolució Alemanya.
A partir de l'1 d'abril de 1937, els seus dos exclavaments de Birkenfeld i Lübeck van ser canviats amb Prússia per la Llei del Gran Hamburg. L'àrea de Birkenfeld va ser incorporada a la província de Rin, i el districte de Lübeck, com a "districte d'Eutin" a la província de Slesvig-Holstein (avui una part del districte d'Ostholstein). Al mateix temps Oldenburg va rebre de Prússia la ciutat de Wilhelmshaven que pertanyia anteriorment a la província de Hannover.
Tanmateix, tots aquests canvis eren una simple formalitat, ja que el 1934 es varen abolir de facto els estats federats que componien Alemanya. Com a conseqüència d'aquests canvis endegats amb el nazisme al començament de la II Guerra Mundial el 1939, L'Estat Lliure d'Oldenburg ocupava una àrea de 5.375 km². La seva població era de 580.000 habitants.
Després de la guerra, Oldenburg va ser fusionat al nou Estat creat peld aliats de la Baixa Saxònia com a regió administrativa (Verwaltungsbezirk) d'Oldenburg. Tots dos territoris es van convertir en part de la República Federal d'Alemanya el 1949. Els dos enclavaments esmentats van ser incorporats als estats de Slesvig-Holstein i Renània-Palatinat, respectivament.
Primers Ministres de la República d'Oldenburg
[modifica]- 1918-1919 Bernhard Kuhnt (USPD)
- 1919-1923 Theodor Tantzen (DDP)
- 1923-1930 Eugen von Finckh (sense partit)
- 1930-1932 Friedrich Cassebohm
- 1932-1933 Carl Röver (NSDAP)
- 1933-1945 Georg Joel (NSDAP)
- 1945-1946 Theodor Tantzen (FDP)